Joc heurístic a la Llar d'infants Montserrat
Què és?
El joc heurístic, és una activitat en la que un grup reduït de nens, que tenen entre els 12 i 24 mesos d’edat, explora objectes no catalogats de didàctics i els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb l’ajuda de l’adult, els recull tot classificant-los.
Per que fem sessions de joc heurístic a llar d’infants?
El domini de la mobilitat de tot el cos, és la gran conquesta del segon any de vida. En aquesta edat, d’1-2 anys, els nens i nenes necessiten moure’s, explorar, descobrir com es comporten els materials quan se’ls manipula i experimentar-ne les possibles utilitats. És a dir, a partir de que comencen a desplaçar-se amb seguretat i comencen a caminar, el nen/a comença a preguntar-se “Què és això?”, per “Què més puc fer amb això? Puc donar-li una nova utilitat?”, per tant, passa de ser un joc de descoberta i d’experimentació a ser un joc d’imaginació. Si abans el que feia l’infant amb els objectes era posar-los a la boca, sacsejar-los, picar… ara els fica, treu, apila, combina, fa files…
L’infant arriba allà on desitja i desitja allò que veu. Tot l’interessa i té necessitat de tocar-ho tot.
Aquesta activitat permet que els infants investiguin i explorin per iniciativa pròpia, amb les condicions adequades i els materials adients.
Què fan els nens?
L’activitat es tracta de triar tres o quatre tipus d’objectes atractius i motivadors per als infants, i repartir-los per l’aula barrejats, junt amb diversos recipients (pots, cilindres…). Cada nen/a s’asseu a terra i es deixa que experimenti lliurament amb el material, adonant-se que n’hi ha de diferents colors, textures, mides, soroll,
Els infants poden:
-Combinar el material de maneres molt diverses:
-ficar i treure; omplir i buidar; obrir i tancar; penjar i despenjar; fer lliscar; arrenglerar; agrupar i separar; estirar; prémer; abocar, etc.
I descobreixen que:
Les coses hi caben o no; s’aguanten o cauen; unes són més petites que les altres; rodolen i es mantenen quietes; modifiquen la seva aparença segons com les toques; queden encaixades o s’escapen; cada objecte, situació o acció té una paraula.
Que cal tenir per a la realització del joc?
1.Cal disposar un material concret, inespecífic. N’hi ha de tres tipus: els objectes, els contenidors i les bosses.
Els objectes: S’utilitzen objectes que no tenen una finalitat lúdica preestablerta, però que són fàcilment combinables entre ells: recuperats de la natura; recollits de casa, etc…
Han de ser fàcilment manejables i convé que es conservin en bon estat.
N’hi ha d’haver en quantitat suficient; com a mínim s’han de tenir en estoc de quinze a vint objectes diferents. De cada tipus d’objectes cal que hi hagin 50 unitats amb la corresponent bossa per guardar-les.
Alguns exemple d’objectes:
- De la natura: Petxines, pinyes.
- Comprats: Anelles de cortina, cadenes fines, trossos de mànega, pilotes de ping-pong, boles de suro, rulos de perruqueria, bigudins, agulles d’estendre, cèrcols de goma (cafetera).
- Recollits arreu: petites ampolles o pots de vidre gruixuts, cilindres de cartró, tapadores de pot de melmelada, cintes, vetes i cordons, capsetes de fusta, cartró i metall, claus de pany, altres objectes procedents de magatzems, fabriques, etc…
Els contenidors: Són un material amb unes característiques que els fan susceptibles de contenir altres objectes. Per fer de contenidor s’aconsellen cilindres durs, pots de metall sense tapa, etc…
L’objectiu dels contenidors és servir de receptacle a un objecte o més,
Les bosses: Són de roba, aproximadament de 50 x 50 cm. Cal una bossa per a cada tipus d’objectes. Tenen un objectiu doble: conservar el material del joc ben classificat quan no s’utilitza i permetre la recollida dels objectes durant l’activitat de joc. Aquestes bosses no formen part del material d’exploració dels infants.
2.Un espai convenientment preparat: L’espai on es desenvoluparà l’activitat es fa a la sala de joc habitual del grup d’infants. Cal preparar-lo traient de l’abast dels infants tots els objectes que poden distreure la seva atenció.
3.Un temps exclusiu i exempt d’interrupcions.
4.Una atmosfera de calma i de tranquil·litat en el grup.
Com es desenvolupa una sessió de joc heurístic:
En iniciar-se cada sessió, el mestre prepara la sala on es desenvoluparà el joc. Separa tres o quatre tipus d’objectes, segons el nombre de nens; treu de la bossa les unitats de cada tipus d’objectes, prepara els contenidors. Al terra de la sala, en 4 o 5 punts equidistants, col·loca “focus de materials”. Cada focus està constituït per un grapat d’objectes dels tres o quatre tipus seleccionats i alguns contenidors. El/la mestre resta assegut tot observant l’activitat, preparat per intervenir quan sigui convenient, i donant seguretat a l’infant, situant-se estratègicament en punts de la sala des d’on pugui veure i ser vistos pels infants. S’han de moure el menys possible, només en els casos imprescindibles.
El joc té dues parts ben diferenciades: la primera és la exploració i combinació d’objectes i la segona, la recollida.
Quins objectius es treballen amb aquest joc?
El joc heurístic és una activitat que:
- Exercitar la capacitat de concentració durant el joc/activitat.
- Potenciar la capacitat espontània de l’infant, la llibertat i l’autonomia.
- Fomentar l’autonomia, la capacitat d’escollir i la iniciativa en l’acció.
- Permetre l’exploració, la manipulació, l’experimentació i la recerca.
- Estimular el raonament i l’estructuració del pensament.
- Treballar la coordinació simultània de les dues mans (sostenint, picant, enfilant, apilant, posant dins/fora…)
- Treballar la motricitat fina (moviment mà/dits).
- Identificar qualitats dels objectes: color, forma, mida, textura, pes…
- Diferenciar qualitats de sons: fort, fluix, agut, greu…
- Combinar els objectes per aconseguir una finalitat (que faci soroll, que estigui ple, fer-lo més llarg..)
-Classificar el material.
- Adquirir l’hàbit d’endreçar el material utilitzat.
- Dóna l’oportunitat a l’educadora de conèixer millor cada un dels nens.
- Treballar la comunicació oral i l’enriquiment del llenguatge.
- Potencia el treball cooperatiu.
- Permet aprendre cadascú al seu propi ritme d’aprenentatge.
Amb l’exercici del joc, l’adult té ocasió d’observar amb tranquil·litat l’actuació dels infants i, com a conseqüència, de conèixer-los millor; pot tenir una visió global del grup i alhora mantenir un cert distanciament, fets que li faciliten la reflexió.